a mis queridos Fachas…
Per una llei de memòria històrica. El fet no és recordar: és no oblidar, no repetir, educar, fer justicia,… Denunciar la barbaritat, la faça qui la faça i rendir homenatge a aquells que SI lluitaren per a que nosaltres pogam malbaratar els drets, lapidar les llibertats i fotre’ns de tot… Tan sols coneguent els preus dels nostres drets podrem complir els deures i gaudir d’ells amb respecte.
Que oblidar i callar no ens valgui la pena mai més, fotre!
Ni la transició ni la democràcia (si és que existeixen realment) són fruits seus, ni ells són qui per donar-nos lliçons… Amb el cap alt: per dignitat!
Pd: més val una llei dolenta que un silenci aterrador.