Davidoscopi

Hombre calvo, gordo y bajo busca mujer miope con gran apetito sexual

“Hombre tímido y feo, sumido en largos periodos de autocompasión, mediana edad, flatulento y con sobrepeso, busca lo imposible”

“Mujer asmática y con varices, 93 años, busca hombre menor de 30 con pulmones para empujarla hasta la oficina de correos en lo alto de la colina”

L’era de la comunicació?

Una merda! ok, tenim més i millors mitjans per poder comunicar-nos. Però no en sabem. Els emprem mal i amb una flagant manca de comunicació, sinceritat, claretat,… Si a la vida real som incoherents al utilitzar Xats, e-mails, sms, vídeo-trucades,… ho som més! pensem que la tecnologia ens protegeix i l’únic que fa és allunyar-nos. Sóc un pesimista i exagerat? si! però d’espotricar és gratis. I en el fons les meves paraules guarden un malestar amb la nostra societat-cultura-mode de ser-etc… més que no cap a la tecnologia.

Quan s’ aconsegueix una comunicació efectiva?

Quan ens apreta l’escalfor de les cuixes. Si, trist però cert. Sols som directes i ens comuniquem d’allò més factible quan el que volem és acabar al llit, al portal, darrere la mota o qualsevol lloc que la imaginatció o la necesitat ens puga proporcionar. El problema és que molts som tan negats que ni així som caàços de dir o fer els passos necessàris. Llàstima. (o front a altres pulsions molt bàsiques: teta, culo, pis, hambre, mio,…)

Com a paradigma de comunicació proposse els anuncis per paraules. Directes i si algú concorda amb el perfil i supera la barrera de les pors i els consells per ser persona moral i respectada doncs, apa! que responga i a gaudir d’un proces de comunicació fluid i gratificant. Això si, no espifiar-la a l’ultim moment amb falces aparences, moralitat, jo no sóc així però…, etc.