a mi manera
Davidoscopi és un nou invent de blog. On deixant a banda les ratllades mentals dels últims temps vaig a parlar del que a mi em done la gana. Com em done la gana. Baix l’estil que done la gana. Ficció o realitat. Críptic o descriptiu, què més dona!No crec que aquest blog, com el seu predecessor, aspire mai a fer-se entendre. Tan sols a traure fora el que em ronde en escriptura automàtica en aquell moment.
Què no interessa a ningú? genial! això dirà molt a favor d’aquells que sols hagen dedicat una única ullada a aquest espai: estaran mentalment sans! us enveje.Encriptar no és per fer-se el interessant. Simplement que no cal contar res més sobre els fets per aquest mitjà. Amb una birra, cafè, te o H2O, entre les mans és molt millor.
No escrivia Gongora(que no me comparo, eh!) sobre l’amor sent un home de Déu? i se li dia exercicis d’estil… doncs igual però en cutre, sense talent ni aspiracions més enllà d’arribar a entendrem a mi mateix. I si a alguna persona les meves reflexions li poden fer riure o somriure, pensar, rebutjar-les, tenir afecte, llàstima o ràbia versos servidor: perfecte!, sensacions humanes. Ets viu. Segueix així.
Ouuu yeess!!
Publicat 1 year, 5 months agoUn altre que s’ha passat a wordpress!!
I un altre qua ha aprés ràpid a taxar parauletes! =P
Doncs perfecte, quillo!
No es podria començar millor un blog que citant el My Way de Sinatra! Oooolee! A tus pies, nen!
Sort en aquest nou blog!
És un luxe poder taxar-les… Crec que és un dels motius principals de establir-me en aquest raconet…
Publicat 1 year, 5 months agoAsietes perla! però per a blog delicios en aquest moment Decalories. un plaer sensorial en tots els sentits! xq no sols resideix en el cibermon… Cobra cos al fogons de les nostres cases. un luxe!